Cap del curs fluvial del riu Molinar



 El topònim Riu Molinar, o riu dels Molins, indica l'existència d'antics molins fariners i batans, l'origen cal situar-lo al segle XV. El cabal permanent i l'existència de forts desnivells van afavorir l'establiment d'indústries. L'aigua, com a font d'energia, condiciona l'emplaçament de la fàbrica al territori. L'energia hidràulica requereix una utilització de l'aigua racional i col·lectiva mitjançant una infraestructura compartida (sèquies i canals).
La ciutat d'Alcoi ofereix un dels casos paradigmàtics del procés d'industrialització valencià, els inicis es remunten a la segona dècada del segle XIX, si bé la rellevància i precocitat de les activitats preindustrials realitzades en batans de draps es documenten de forma continuada des del segle XV.
Com a testimoni de la industrialització alcoiana, la ciutat compta amb exemples notables d'edificacions fabrils, des dels primitius molins paperers i batans localitzats a la vora dels rius Molinar i Barxell, fins a grans fàbriques de manufactura combinada que es comencen a edificar en les primeres dècades del segle XX, i en què es realitzava la totalitat del procés tèxtil.
La localització de les antigues edificacions industrials va estar afavorida i condicionada per l'existència de petits cursos d'aigua que creuen el terme d'Alcoi, sent el riu Barxell o Riquer el punt triat per a l'establiment de molins paperers, en el seu curs alt, i tints per llanes, en el seu curs baix, localitzats ja prop de la seva unió amb el riu Molinar, escenari que des d’antany una extraordinària activitat manufacturera en els processos tèxtils i paperers.
La majoria dels edificis fabrils que s'han conservat fins als nostres dies mostren uns patrons constructius de característiques similars. Es pot parlar d'una tipologia: voltes a la planta baixa o semisoterrani, pilars de carreus o maons a la planta primera, i planta superior diàfana que deixa veure les cintres articulades que sustenten la coberta.
Les xemeneies s'incorporen als edificis gradualment, a partir de l'últim terç del segle XIX. La primera caldera i xemeneia es va instal·lar l'any 1832 a un dels edificis industrials de les Cinc Moles o la Riba, localitzat al curs mitjà del Molinar. Juntament amb l'ús de l'energia hidràulica, es van anar incorporant altres fonts d'energia: els motors de vapor i els de gas pobre, turbines hidràuliques i, a partir dels inicis del segle XX, s'incorpora l'energia elèctrica. Tanmateix, algunes rodes hidràuliques no van deixar d'utilitzar-se fins i tot en els anys 1960.
L'any 1960 hi havia 56 concessions d'aigua en els 20 edificis del Molinar. És també a partir dels anys 60 quan ja no és rendible la ubicació de moltes d'aquestes fàbriques, per les dificultats dels accessos i comunicacions. Comencen a sorgir nous assentaments industrials, millor ubicats i pròxims a la població, o en el seu interior i al costat de les vies de comunicació, que ja no necessiten l'energia hidràulica.
En l'actualitat perdura tota l'estructura que conformava aquest enclavament industrial que es va adaptar amb gran habilitat a l'orografia permet la utilització de l'energia hidràulica d'una forma racional.